Josep Vicenç Foix

Poeta catalán



Josep Vicenç Foix nació el 28 de enero de 1893 en Sarrià, Barcelona.

Cursó estudios de Derecho, pero abandonó la carrera para trabajar en el negocio familiar de pastelería.

Destacado representante del vanguardismo literario en Cataluña. Su vida transcurrió en Barcelona, donde se formó en los ambientes novecentistas.

Miembro de la Sección Filológica del Instituto Catalán. Dirigió las revistas "Trossos" en 1918 y "Monitor" de 1921 a 1923. Fue redactor de "L'Amic de les Arts" de 1926 a 1928, y de "Quaderns de Poesia" de 1935 a 1936.

Participó en los movimientos de vanguardia de principios de siglo.

De su obra en prosa destacan: "Gestrudis" (1927); "KRTU" (1932); "Revolució Catalanista" (1934); "Còpia d'una lletra tramesa a Na Madoma Puignan, de Palau ça Verdera" (1951); "Del Diari 1918" (1956); "Catalans de 1918" (1965); "Els lloms transparents" (1969); "Darrer comunicat" (1970). Y de su obra poética: "Sol, i de dol" (1936), "Les irreals omegues" (1949); "On he deixat les claus" (1953); "Obres poètiques" (1964).

Josep Vicenç Foix falleció en su ciudad natal el 29 de enero de 1987.


Obras seleccionadas

Poesía

Sol i de dol 1947
Les irreals omegues 1949
On he deixat les claus? 1953
Onze Nadals i un Cap d'Any 1960
Desa aquests llibres al calaix de baix 1964
Obres completes I, 1974
Cròniques de l’ultrason 1985

Prosa poética

Del "Diari 1918" 1956
L'estrella d'en Perris 1963
Darrer comunicat' 1969
Allò que no diu "La Vanguardia" 1971
Tocant a mà 1972
Obres completes II 1979
Gertrudis


Soneto de su libro "Sol i de dol"

Si en golf d'argent el cor és l'insurrecte
i d'un veler faig mite, i la dolor
del viure espars abat amb el braó
de qui acusa l'idol a la secta;
si entre alga i roca escolt l'home provecte,
i el cos nodresc de sals i de claror
per la Mar Inmortal; si la Raó
m'alimenta el coratge, i l'intelecte

m'es brúixola i guió per què el traüt
de volum i color em dóna desvari
i en terra, ferm, colg un dogma arbitrari

o en vespres calds proclam la incertitud?
Pugna en mi el nihilista y el gregari
i en arenys morts recal en fals llagut